El fracaso de las terceras vías catalanas

fracas-3a-via

Yo he sido federalista casi 20 años, he colaborado en proyectos que luchaban por una tercera vía entre el centralismo español y el independentismo catalán casi durante ese mismo período. Los proyectos políticos se han de juzgar con perspectiva. El reformismo catalán es el que impulsó el modelo autonómico, la descentralización administrativa (que no política) del estado español y en parte el modelo de la España de 1978 mama de ese reformismo. No niego sus logros en mejorar el sistema franquista. Pero esos logros tienen casi 40 años. Se supone que en democracia había mayor margen para poder reequilibrar las fuerzas centralizadoras basadas en la concentración de poder que siempre ha tenido España. La “tercera vía”  ha de ser juzgada por sus efectos durante la democracia. Y aquí ha fracasado. Catalunya no ha mejorado su situación fiscal (y de inversiones, disponibilidad presupuestaria, etc…) por mucho que se han descentralizado competencias Continua llegint

Fregar el terra amb vi bo

old-wine

Article publicat a Revista Endavant L’exèrcit italià durant la segona guerra mundial deixava molt per desitjar, excepte les tropes especials. Hi havia una elit formada per paracaigudistes i submarinistes que no tenien res a envejar als Fallschirmjager alemanys i als comandos britànics. El gran drama que van patir els paracaigudistes italians és que mai van ser utilitzats per la seva funció, no es va assaltar Malta quan l’eix podia i van ser utilitzats com tropes de línia. Entre els paracaigudistes italians hi havia el comentari que Mussolini utilitzava el vi bo per fregar el terra, en referència a l’ús que en feia l’alt comandament italià de les seves tropes especials com a tropes de línia. Aquesta expressió es pot utilitzar per moltes coses. A la vida personal molts cops utilitzem vi per fregar el terra, és molt comú malbaratar la paciència de les nostres parelles amb manies absurdes, o malbaratar els Continua llegint

Contra el estado no se puede

Publicado en El Periodico Ada Colau y los “comunes” han intentado una serie de políticas de cambio para impulsar en la ciudad de Barcelona. Más allá de los fracasos que la realidad de la gestión municipal le han hecho aparecer (por ejemplo, tener que tirar atrás con la prohibición de nuevos hoteles en la ciudad o el fracaso de la gestión de los “manteros”) en otros casos no ha sido la realidad de la calle sino las razones de estado quienes se lo han impedido. Sigue leyendo en El Periodico

Qui combat l’statu quo?

Ada-Colau-manifiesto-SANDRA-LAZARO_EDIIMA20151013_1020_19

Article de “Nació Digital” Un dels grans punts de discussió entre independentistes i “comuns” és quin dels dos projectes polítics té més capacitat de transformació i qüestiona l’statu quo. Els “comuns” vénen a dir que, com que ells reuneixen totes les propostes “bones” “d’esquerres” i de nova política, el seu projecte és el que realment qüestiona més a fons l’statu quo. Un altre argument que utilitzen és que al seu costat no es troba cap elit i que entre els independentistes hi ha gent de classes altes i mitjanes-altes, certes elits econòmiques i empresaris destacats. Segueix llegint a “Nació Digital”