Cuestión de lengua

La identificación con un demos y un relato nacional es posiblemente uno de los elementos que ayudan a construir el nacionalismo banal. Es una forma sutil de nacionalismo, la grasa que hace funcionar las instituciones de un estado, que evita cuestionarse el porqué pago impuestos para hacer funcionar infrastructuras a 1.000km de distancia y ayudar personas que no conozco. Queramos o no, los estados aún necesitan esta grasa de identificación colectiva, que supere a la “tribu” (en el sentido de colectivo de nuestro entorno que podemos llegar a conocer) y nos haga colaborar de forma voluntaria. En el debate político catalán hay una competición de relatos nacionales. Como mínimo hay una competencia entre dos identificaciones nacionales, la catalana y la española. Hay quien aún añade más complejidades como el demos europeo/internacional o la identificación con la metrópoli barcelonesa y sus valores internacionalistas. Para que cada ciudadano considere legítimo un referéndum unilateral o no, Continua llegint

No tengan miedo españoles, en Cataluña no está pasando nada

Artículo publicado en “Debate Callejero” No se preocupen, en Cataluña no va a pasar nada. Arturo Mas y los suyos van a volver al redil y traicionarán a los secesionistas, sabemos qué clase de políticos son. Lo que quieren es un poco más de dinero y ya se lo daremos cuando se rindan. También sabemos que los peludos esos de la CUP no van a pactar con la derecha catalana, eso es imposible. Ni los del Ehquerra Republicana. El Rufián ese habla mucho pero sabemos que van de farol. A la que vean un Guardia Civil se asustan (…) Sigue leyendo en “Debate Callejero”

Egos inmortals

Article publicat a “Revista Endavant” No faré una definició tècnica de l’ego però la podem fer de forma intuïtiva. És la nostra autoimatge, la que projectem al món, el relat que ens expliquem de què és la nostra vida i de qui som. Vull diferenciar-lo de l’autoestima, que són les avaluacions l’afecte i altres sentiments envers nosaltres mateixos. Tots en tenim, d’ego, i ens hi refugiem. Dins l’ego ens expliquem la nostra vida de la manera més favorable, jutgem als altres amb els nostres paràmetres -sovint amb més cruesa del que mereixen- i ens amaguem darrere la nostra autoimatge. Moltes vegades, però, l’ego és colpejat: ens equivoquem i, sense voler fem mal, ens adonem que la nostra història té dissonàncies amb la realitat. Al llarg dels dies el nostre ego pateix cops i rascades i, de tant en tant, rebem un cop fortíssim o bé algú ens pica a la Continua llegint

L’acord imaginari d’«El País»

Article publicat a “Nació Digital” Aquests dies el diari El País ha construït tot un seguit d’informacions, cadascuna més lisèrgica. Va començar anunciant que el president Mas oferia una tercera via per a cercar un acord. Tot fruit d’una interpretació (com a mínim imaginativa) d’una resposta d’Artur Mas a un estudiant a Madrid sobre si hi ha una alternativa federal i on el president li va respondre que si n’hi ha una, l’ha de fer l’estat espanyol i si n’hi ha, es podria votar al referèndum juntament l’opció independentista. (…) Segueix llegint a “Nació Digital”