Gairebé tot el que fem els humans, és ficció. Aquesta és la conclusió que s’extrau quan analitzes totes les coses que donem per fet a la nostra societat. Els diners són ficció. No parlo de l’objecte material (bitllet, moneda, o objecte que representi els diners) sinó el valor que li donem. No existeixen al món físic, els considerem eines per intercanviar valor perquè creiem en ells. I és una creença compartida, generada per confiances compartides. Els diners, fins i tot quan es sostenien en un metall valuós, tenien el valor de confiança que hi dipositéssim. Més després quan el diners passa a ser “diners fiat” on el valor és perquè darrera hi ha “institucions” (estats, bancs centrals, etc…). Institucions que també són ficcions. Els bancs no existeixen al món físic, existeixen les persones que hi treballen, existeixen els edificis on es desenvolupen la seva activitat, existeixen els papers que recullen Continua llegint →

Comencé hace unos días la serie de “los sesgos irracionales y la política”. Hoy trataré un ejemplo muy extremo de como en política hay una serie de activistas y militantes que se vuelven radicales defensores de una causa política y como precisamente los más extremistas de esa defensa no son precisamente los que más seguridad tienen en las ideas que defienden. El radicalismo tiene su base en la ética de principios enfrente la ética de responsabilidad. Definamos primero bajo que tipo de ética política se mueven los personajes más radicales. Tanto Spinoza como Weber definían una diferencia en la ética política, una basada en la ética de los principios y otra en la ética de la responsabilidad. No soy filósofo y ciertas matizaciones las dejo a un lado, pero la primera viene a decir que las decisiones públicas vendrán siempre regidas por una serie de valores morales y principios: una decisión Continua llegint →