La batalla ideològica de la Diagonal i les principals objeccions a la Reforma de la Diagonal

Lamentablement, el que hauria de ser un exercisi de democràcia participativa s’esta convertint en una batalla política i més enllà, en una batalla ideològica. Mai, fins ara, les dues formes d’entendre la ciutat s’havien confrontat. Un model que és el que comparteixen les entitats socials barcelonines i el govern municipal, que és orientat a una pacificació del trànsit, el foment del transport públic, és a dir orientat a que la ciutat respongui a l’interés general, amb un altre model que defensa unes entitats menys “socials” però sí que molt significatives, uns certs mitjans de comunicació, “opinadors”, i alguns membres de l’oposició que defensa que la mobilitat ha d’estar orientada no a l’interés general o a la pacificació i el transport públic, sinò en un sentit “molt lliberal” a la suma dels interesos dels individus, que és una mica diferent.
Això comporta que el combat ideològic, entre l’apelació a lo privat i a l’interés particular (què faré amb el meu cotxe?, com passaré per la Diagonal?), lluiti contra un model de ciutat que s’ha implantat però mai s’havia explicitat i debatut públicament, orientat al transport públic i la pacificació del trànsit.
La consulta de la Diagonal s’ha convertit en el primer camp de batalla ideològic, entre les dues visions de la ciutat.
Sobre els arguments dels que tenen la visió de que la Reforma no cal fer-la els he agrupat en grans blocs, això no inclou els que l’opció A i B no els termina d’agradar però sí que estan d’acord amb una reforma de l’espai orientada a afavorir el transport públic.

La consulta de la Diagonal es molt cara

Els 2 M€ són per fer tot el sistema de votació presencial i electrònica i la difusió de les opcions, significa menys d’1€ i mig per cada persona convocada a la consulta. Els costos d’unes eleccions ordinàries són molt més grans, només en publicitat els partits polítics en les darreres autonòmiques els van financiar 9,5M€, les televisions van cedir espais gratuits de publicitat per valor superior als 10M€, el cost de la jornada electoral (obertura de col·legis, paperetes de votació, membres de mesa, etc…) supera els 2M€. La democracia té un cost,  però és molt més barata que les dictadures, pels costos socials i econòmics que hi provoquen, però per una obra que pot transformar la cara de la ciutat hi val la pena. A més gran part d’aquesta despesa (eines de votació presencial i electrònica, etc..) és reutilitzable ja que la carta municipal de Barcelona permet fer consultes d’aquest tipus als ciutadans.

L’obra es massa cara i no es pot afrontar ara en període de crisi

La reforma de la Diagonal es faria en el mandat 2011 – 2015, amb un context de superació de crisi (fins i tot els més pesimistes auguren que sortirem de la crisi el 2012), el presupost, inclouent la connexió del Tramvia vorejaria els 130M€. El pressupost municipal d’inversions del 2010 és de 800M€ i ha realitzat obres per tota la ciutat (les pots veure ara mateix a www.bcn.cat/obres ) a tots els barris i amb inversions molt diverses, el pressupost d’inversions per al mandat 2011-2015 pot absorvir aquesta quantitat sense molt esforç (no arribaria ni al 10%). La Diagonal TAMBÉ cal reformar-la perquè es calcula que si no es fa res cap al 2016 arribarà a la seva saturació i tindrem realment un problema. Si no es potencia el transport públic i la connexió el cost social de no fer-ho el pagarem amb molt més que els 130M€ que costarà l’obra, diariament els 400.000 viatgers que utilitzem la Diagonal ho pagarem amb retardaments, amb saturació, etc… pots calcular el cost/hora de cadascuna d’aquestes 400.000 persones que veuran endarrerit el seu viatge, sigui en transport públic o en privat?. A més, no dubtem en invertir en altres infrastructures com el desdoblament de l’Eix Transversal que costarà 700M€ i només afecta a uns 20.000 usuaris.

La publicitat només informa de l’opció A o B, no de la C

La Comissió de Garanties de la consulta (organ independent de l’Ajuntament) ha dictaminat que el que cal dedicar més esforç en explicar les opcions A i B, ja que el que hi ha ja és conegut i la veiem habitualment. A les fitxes de votació i a la informació de tot el procés s’informa que es pot votar, A, B, o cap de les dues. No existeix una “opció C” de votació, sinò A, B o cap de les dues.


La consulta es troba sesgada per a que surti una de les opcions (que és la que realment volen)

Les dues opcions de reforma són viables, ambdues tenen aventatges i desaventatges, les entitats de comerciants i veinals properes aposten més per l’A perquè fomenta el comerç i facilita la mobilitat més local, mentre que els que potencien l’accessibilitat i reduïr l’efecte de trinxera de la Diagonal aposten més per la B , perquè facilita més l’accès al Tramvia i divideix en dos el poder creuar la mateixa Diagonal.

Perquè només es fa la consulta per la reforma de la Diagonal i no per altres obres i carrers?

La carta municipal permet fer una consulta d’aquest tipus a l’any. Aquesta és la primera i si la gent hi participem es faran més, evidentment atenent a que aquest tipus de procesos té un cost i no es poden fer per a totes les obres de la ciutat. No es pot atacar una consulta pel fet de ser la primera. La ciutat crea sistemes de participació que s’han anat estenent. Has pogut participar en l’elavoració del Pla d’Acció Municipal i del Pla d’Actuació del teu Districte, ha sigut un procés que van participar-hi milers de persones de la ciutat i finalment es van aprovar els plans d’actuació dels districtes, que és on es decideix la inversió que es fa a cada barri, juntament amb els veins i entitats. No és el primer cop que es demana l’opinió als ciutadans de Barcelona, sí que ho és en el format de consulta, però no serà la darrera. Les grans obres de la ciutat més enllà dels processos de participació habituals, es volen fer passar per aquest tipus de consultes, complexes d’organitzar.


El col·lapse de l’Eixample que provocarà la restricció de trànsit de la Diagonal serà compensat als veins que el pateixin sota les seves finestres cada dia?

El col·lapse arribaria de no reformar la Diagonal , fer les modificacions semafòriques per a fer més àgil la mobilitat en transport públic i privat i no reforçar-ho amb transport públic. La Diagonal passarà d’absorvir 400.000 viatger a absorvir 470.000 viatgers diaris amb aquesta reforma, gràcies bàsicament a la millora del transport públic. No es talla ni en l’opció A, ni en la B , la posibilitat de circular amb vehicle privat per la Diagonal (es mantenen 2 carrils de circulació i sentit), i els canvis semafòrics permetran desviar els 11.000 vehicles (només el 8% dels que usen la Diagonal ) que utilitzen realment la Diagonal per creuar-la de punta a punta, sense provocar col·lapses a la xarxa de l’Eixample. Una Diagonal col·lapsada que a més no inclogui cap reforma, que no uneixi el Tramvia, que no permeti la modificació semafòrica, desviarà molt més vehicles a la xarxa de l’Eixample, generarà molt més soroll, i molts més problemes, tant a la Diagonal com al mateix Eixample. Podeu mirar els comentaris d’aquest post que és molt aclaridor Avinguda Diagonal, la opción C o bé, si sou molt friquis l’informe de movilitat de la Diagonal. Basicament, cap al 2016 la situació a la Diagonal es calcula que absorvirà uns 70.000 viatgers més, si s’ha de fer només amb vehicles privats i autobusos tindrem un seriòs problema, la reforma permetria absorvir aquests 70.000 viatgers al Tramvía fent que 11.000 vehicles es desviin per la resta de carrers de l’Eixample, una modificació en els semàfors de la Diagonal permetrà que la velocitat dels busos i vehicles privats vagin més ràpids i sigui més fluid el trànsit, i que les principals vies de desviament de l’Eixample hi tinguin més capacitat d’absorció i amb més fluidessa. L’alternativa a desviar 11.000 vehicles per día, es tenir 70.000 persones en vehicles privats circulant per la Diagonal i l’Eixample.


Les opcions A i B són polítiques i es fan per interessos privats

Realment l’opció “ni A, ni B” és la que més polititzada esta, hi ha interessos econòmics del lobby del vehicle privat (asseguradores, promotors, etc..), un determinat mitjà de comunicació, que no volen que la Diagonal es toqui perquè no volen que el transport públic sigui una alternativa sòlida. Darrera de la campanya contra la Reforma de la Diagonal hi ha interessos econòmics, mediàtics i polítics (Xavier Trias aprofita la consulta no per fer una proposta alternativa que podia haver presentat per endavant sinó només per fer desgast polític), que estan corrompent el seu sentit de participació ciutadana. Els que defensem la cultura de la participació no podem deixar de votar a la consulta de la diagonal (www.bcn.cat/diagonal) ni donar-los el gust de que guanyi la proposta inmobilista que només respón els interessos d’uns pocs.

Per últim vull recomanar aquest post, senzill però molt explicatiu del que significa tenir cultura del cotxe però no cultura de la gent:

http://www.diluvi.com/una-altra-diagonal-es-possible/

19 comentaris a “La batalla ideològica de la Diagonal i les principals objeccions a la Reforma de la Diagonal

  1. Pingback: Avinguda Diagonal, la opción C | marcfargas.com

  2. Gracias por enlazarme, diría que es mi primer link externo (sin contar facebooks y twitters)!! Como mi blog no tiene trackbacks (aún) te puse a mano. Es como un trackback personalizado :)

  3. Pingback: Tweets that mention Observatori de ciberpolítica » Blog Archive » La batalla ideològica de la Diagonal i les principals objeccions a la Reforma de la Diagonal -- Topsy.com

  4. Una puntualització. El cost per la ciutat és de 70M. La connexió del Tramvia es fa des de l’Area Metropolitana, així que si comparem 70M en quatre anys vs 700M a l’any, podem dir que la transformació de la Diagonal implica només un 2.5% de les inversions. És una falàcia aquells que diuen que es deixarà de fer equipaments per a això.

    Ho veus com no només critico? ;-)

  5. Suposo que ja podíem esperar que aquesta gent fes el que ha fet. Fa anys que basen la seva oposició en la negació, sense propostes positives, i ara no havia de ser una excepció, malgrat que no acaben de dir-ho clarament perquè saben que els més directament afectats hi estan a favor.

    Sembla còmic que, per exemple, es queixin de que s’informi només de les propostes A i B. Què no saben com està la Diagonal ara (que és com continuaria se ho es fa res)? Tan rucs no semblen, no? Que facin un volt i ho mirin.

    Ho aviso des d’ara, si el resultat no és el que ells volen, diran que la consulta ha estat manipulada. Ja estan preparant el terreny, per si de cas.

    I finalment, s’ha assumit un risc molt gran a la consulta, ja que el no A ni B suma per totes bandes, dels que realment no els agraden les propostes, o ja els està bé la Diagonal com està, als que pel sol fet de promoure-ho l’Ajuntament ja hi estan en contra. Ahir mateix llegia un que diu que votarà “C” perquè “no vol que amb els seus diners es posi maca la Diagonal dels pijos”. És a dir, es valora l’obra com a positiva, però no es vol que es faci perquè s’entén que beneficia una determinada gent.

    Però, com es diu, “doctores tiene la iglesia”.

  6. Pingback: Decisiones técnicas en manos de la ciudadania | marcfargas.com

  7. Estic força d’acord amb tot l’article, tot i que penso que potser s’hauria d’encabir aquesta reforma acompanyada de estris que facilitin als ciutadans el pòguer abandonar el cotxe. Es a dir, que hi hagi realment una potenciació del transport públic, no el que hi ha ara, que és molt parlar i poca acció. Més trens de rodalies, desdoblar línies, aparcaments disuasoris a les entrades de bcn…
    D’altra banda, em sembla demagògic posar l’exemple del desdoblament de l’Eix Transversal, donat que estem parlant d’un eix necessari per la Catalunya Central, i necessari també per Bcn donat el gran trànsit de mercaderies que hi passen. La Catalunya Central i Oriental, necessiten d’aquest eix, per després donar de menjar i abastir a la gran Barcelona.

  8. David:

    L’exemple és per comparar quelcom necessari: connectar el tram, amb altre quelcom necessari: desdoblar l’eix transversal, i com el primer és denostat pel lobbye del cotxe i el segòn no, tot i ser 6 cops més car.

  9. Pingback: Club Lorem Ipsum :: Materias Grises » Archivo » Por qué tenemos que reformar la Diagonal

  10. Excel.lent post! El recomanaré a tots aquells a qui no acabo de convèncer de que votin el que votin… han de participar.

  11. Hola Jose! Hem fet un post on hem mencionat un anterior teu… ja saps que no és la primera vegada ni segurament l’última ;-) Estan sortint dubtes sobre si la reforma de la Diagonal es bona per el comerç, nosaltres hem volgut recollir opinions de comerciants que ja han viscut la implantació del TRAM a prop seu i d’altres que si creuen en aquest fet. Et deixo l’enllaç per si us interessa a tu o als teus lectors http://blog.trambcn.com/que-diuen-els-comerciants-sobre-el-tram

  12. Pingback: Molt més que la Diagonal « Una hora de son menys al dia…

  13. Pingback: L’actualitat política en 7 enllaços

  14. Pingback: Observatori de ciberpolítica » Blog Archive » Como debe respetarse la panadera de la propuesta C en la consulta de la reforma de la Diagonal

  15. molt interesant.
    una petita correcció
    en català la paraula “sesgar” no existeix, es diu biaix. De tal forma que “sesgat” es diu esbiaixat.

  16. Pingback: Observatori de ciberpolítica » Blog Archive » Xavier Trias y la Diagonal

Deja un comentario