Joan Margarit és el pregonero este año de la Fiestas de la Mercé de Barcelona. El pregón de la Mercé es un clásico de la ciudad y un acto entrañable. El pregonero de este año es un poeta que tiene una alta sensibilidad social, y seguramente su pregón de esta tarde será bastante interesante.
Yo por el momento adelanto su poema “Llibertat” que tiene una estrofa que es especial para la semana anterior a la huelga general.
La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d’eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
Una forma d’amor, la llibertat.
Avui aniré al pregó sobretot perquè tinc ganes d’escoltar-lo. Em sembla que amb el que estem escoltant aquests dies sobre la vaga general, amb falsedats i animalades vàries, poder escoltar la veu d’un poeta que vol transformar la societat és necessari.
Una pena que el poeta decidís ahir fer una altra versió del seu poema “Llibertat”. Suposo que amb l’edat li han canviat els valors, i ha canviat el seu compromís per les llibertats per només una, la nacional.
Bé, el poeta va llegir la versió “correcta” del poema. Ho pots veure en el vídeo, a partir del minut 29:
No sé per quina raó -o sí, però em semblaria grotesca- l’ajuntament n’ha fet córrer una versió descafeïnada…
En parlo al meu blog: http://lefectejauss.blogspot.com/2010/09/la-llibertat-i-la-llibertat.html