¿Quien es un privilegiado lingüístico en Catalunya?

Ciutadans en el Parlament de Catalunya presenta de forma contínua mociones, propuestas de resolución, preguntas e interpelaciones sobre como la malvada administración de la Generalitat, los nacionalistas catalanes, las fuerzas independentistas-secesionistas-terroristas y George Soros marginan, maltratan y atacan a los castellanohablantes. ¿Pero en que se parece esta fotografía que Ciudadanos, partido de la ciudadanía (al resto de partido le votan androides y avatares de twitter), a la realidad? Pues tanto como el parecido que tiene la cara del Fari chupando un limón a la de Scarlett Johansson. Hay dos ojos por ahí, una abertura que parece una boca, una nariz, pero poco más. Simplemente una pequeña aproximación a la realidad lingüística de Catalunya y veremos quien vive en una situación de privilegio y quien pasa penurias por utilizar su lengua materna, el catalán, en Catalunya. Adentrándonos en las prácticas lingüísticas de la sociedad de Catalunya haré una pequeña recopilación con Continua llegint

“Tornarem a vencer”, que vam guanyar la tardor del 2017?

El primer que se’n ve al cap quan he acabat de llegir el llibre de l’Oriol Junqueras i la Marta Rovira “Tornarem a vèncer”, i analitzar tot el contingut, és respondre’m a la pregunta “que vam guanyar?”. El llibre es pot dividir en tres parts: els punts forts que van permetre fer l’1 d’octubre, els punts dèbils que tenim per no poder implementar el resultat del referèndum i que hauríem de fer per superar aquests punts dèbils i com podem o bé tirar per una via negociada o una via de ruptura democràtica, però que abans de tot és ben necessari superar certes dificultats que tenim i que es poden resumir en: 1.- Mai, encara, hem demostrat ser una majoria social electoral a més sostinguda en el temps. Sense superar el 50% i més d’un cop no podrem tenir legitimitat interna ni externa. 2.- Relacionat amb l’anterior, encara no tenim una hegemonia Continua llegint

Con Cataluña hemos topado amigo Sánchez, article de Jordi del Rio

Explica don Gregorio Marañón en el seu excel·lent retrat del Conde Duque d’Olivares La pasión de mandar, una anècdota del seu pare amb la qual il·lustra irònicament els antecedents genètics de la “passió de comandament” del seu fill . Sent Don Enrique , pare del Conde Duque, ambaixador de Felipe II a la Santa Seu durant el papat de Sixto V, el xoc temperamental entre tots dos va arribar a comprometre les relacions diplomàtiques entre ambdues institucions. Hi ha fins i tot qui manté que Don Enrique va ser causant bastant directa de la mort del Papa. Per esgotament. Era tradició de Don Enrique cridar als seus criats amb una campana, prebenda exclusiva dels cardenals en aquella època. Sixto V va enviar una missiva a l’ambaixada espanyola prohibint al seu titular el “toc de campana”. Obligat l’espanyol a renunciar a l’instrument va idear cridar als seus criats a  cop de Continua llegint