Los sesgos irracionales y la política: los cruzados de las causas políticas

Comencé hace unos días la serie de “los sesgos irracionales y la política”. Hoy trataré un ejemplo muy extremo de como en política hay una serie de activistas y militantes que se vuelven radicales defensores de una causa política y como precisamente los más extremistas de esa defensa no son precisamente los que más seguridad tienen en las ideas que defienden. El radicalismo tiene su base en la ética de principios enfrente la ética de responsabilidad. Definamos primero bajo que tipo de ética política se mueven los personajes más radicales. Tanto Spinoza como Weber definían una diferencia en la ética política, una basada en la ética de los principios y otra en la ética de la responsabilidad. No soy filósofo y ciertas matizaciones las dejo a un lado, pero la primera viene a decir que las decisiones públicas vendrán siempre regidas por una serie de valores morales y principios: una decisión Continua llegint

Radiació Hawking, Brussel·les, forats negres i una mica d’humor

Avui ha mort Stephen Hawking, molts el confonen amb “l’inventor de la teoria del Big Bang” i no és així, és qui millor l’ha divulgat. Menys coneguda que la seva tasca com a divulgador és la seva tasca com a investigador, ja que és d’una branca de la física molt complicada (teoria de cordes) i treballa al principal front per aconseguir la teoria del “tot” que requereix unir la quàntica amb la gravetat (realment integrar la relativitat general, no l’especial, aquesta ja està integrada, dins de la quàntica). Una explicació ràpida de la radiació hawking que us pot semblar divertida. La violació de la conservació de l’energia “Nobody understand quantum mechanics” és un axioma d’un altre mestre de la física del que un dia us parlaré, i per molts és molt semblant al que entenem com “màgia”. Aquesta màgia de la quàntica permet que un principi bàsic de la física sigui violat, el principi de conservació d’energia. Dues partícules Continua llegint

Manipula’m dolçament

Aquest post és una versió en format article de la “xarla TED” que vaig fer en el marc de l’edició del 2017 del TEDxREUS No m’agrada començar un article amb males notícies, però em veig obligat a fer-ho, si avui t’has mogut en qualsevol vehicle conduït per un humà, t’han manipulat de forma que ni ets conscient. Comencem malament si hem de parlar de lluita posant el focus en què ja hem sigut manipulats en el trajecte a la feina o a la facultat o a casa. Però, és que l’article va de manipulació que és el mecanisme més fàcil que tenim uns humans sobre uns altres perquè fem el que és necessari perquè funcioni la societat. A més té molta menys mala fama i genera menys rebuig que la coacció. Això que dic, no és una idea meva, ja va descriureu Chomsky que en les democràcies no es pot controlar a la gent per la força, i per tant perquè no percebem que estem vivint Continua llegint

Hic sunt dracones de nuestro mapa mental

Hic sunt dracones es una frase que se utiliza en viejos mapas donde se dibujaban serpientes y dragones en regiones inexploradas para indicar que era peligroso adentrarse en ellas. Los mapas pueden ser geográficos, sobre mundos reales, sobre mundos imaginarios, pero también pueden ser mapas sobre nuestra personalidad y nuestra psique. Todos tenemos rincones de nuestro ser interior que pone “Terra Incógnita”, donde hemos dibujado serpientes y dragones para decirnos donde no debemos adentrarnos. La mayor parte de los “Hic sunt dracones” son marcas ficticias, no hay nada. Miedos imaginarios, viejos bloqueos ya carentes de significado emocional, viejas heridas que hace tiempo que han sanado pero de la que nos hemos negado levantar la costra para que respiren. Pero a veces el “Hic sunt dracones” es un indicio cierto y sin darnos cuenta despertamos un dragón que lleva tiempo escondido. Ese dragón puede ser un trauma no afrontado, un recuerdo doloroso Continua llegint