Sí hi havia llistes abertzales a les eleccions basques

Al blog de Jordi Coronas vaig veure una reflexió que no puc més que no compartir. El meu company de consell de districte (ell per ERC i jo pel PSC) deia que les eleccions basques estaven adulterades per l’absència de llistes independentistes i abertzales.

arbol-gernika

Puc entendre que davant la “Ley de Partidos” hi hagi oposició, es consideri injusta o no es vulgui aceptar les seves conseqüencies d’aquesta llei. L’oposició a aquestes mesures és totalment legítima i fins i tot jo puc tenir dubtes sobre la puritat d’aquesta llei.

El que és evident és que les llistes electorals abertzales a Euskadi han existit i que la persecució a ANV no és per ser independentistes, sinó perquè uns jutjes han trobat una vinculació clara entre ells i l’entramat d’ETA (i si no ho creuen així sempre poden recòrrer al tribunal d’Estrasbourg, però fins que no hi hagi una sentència d’un tribunal superior hem d’aceptar que la justícia ha ilegalitzat unes llistes per la vinculació amb ETA).

Sembla raonable que un partit que segons la sentència del Constitucional:

colaboraba reiterada y gravemente con Batasuna, complementando y apoyando políticamente a la organización terrorista ETA

No pugui tenir espai (i dotació econòmica) en les eleccions democràtiques.

Es poden fer comparacions amb el Sinn Fein encara que això sembli fins i tot pornogràfic: el Sinn Fein es va declarar obertament contrari als atemptats de l’IRA i va signar l’acord de divendres sant, i és el Sinn Fein qui lidera ideològicament el moviment republicà irlandés a Irlanda del Nord. Mentrestant Batasuna es troba sotmesa a la direcció d’ETA en qualsevol moviment d’apropament i diàleg i és incapaç de condemnar qualsevol atemptat d’ETA ni tan sols de forma indirecta.

Cal dir, a més, que a Euskadi hi ha llistes abertzales, una d’elles amb representació parlamentaria, Aralar. Aquesta organització es defineix com a:

Aralar, encuentro de indepedentistas de izquierdas abertzales
Aralar es un partido abertzale e independentista de izquierdas. El objetivo de su actividad política es la creación de la República Federal de Euskal Herria. Para ello impulsará la libre adhesión a ella de las personas que habitan los distintos territorios de Euskal Herria.

Exactament els mateixos objectius independentistes que Batasuna, amb una diferència clau: ells no tenen vinculacions amb ETA.

És fals, llavors, com diu Jordi Coronas, que “Espanya no deixi expressar-se a l’independentisme basc”, això no és més que una maliciossa interpretació dels fets.

Hi ha candidatures abertzales totalment democràtiques a les eleccions basques, candidatures que a més no pateixen els problemes que d’altres candidatures (com poden ser les del PP o del PSE-EE) d’assetjament personal.

Val a dir que fer la foto de que les eleccions a Euskadi es troben adulterades perquè no es pot presentar Batasuna i obviar per un costat les dificultats que es troben per presentar candidats, interventors i per votar opcions no nacionalistes a Euskadi és fer només la foto d’allò que interesa. Les eleccions a Euskadi sempre han estat adulterades, mentre ser candidat o militant d’un partit a Euskadi sigui sota l’amenaça de mort i sota el constant assetjament de persones que volen veure’ls fora del seu poble això és una adulteració de partida.

No és una adulteració eliminar del joc democràtic a una organització que judicialment es troba demostrat que està vinculada a ETA. Més quan l’independentisme basc té candidatures.

I la vinculació amb ETA d’ANV no l’haig de demostrar jo, sinò que ho fan els tribunals (i o creiem en la divisió de poders o no creiem). Només donaré una dada, que a mi personalment em va ferir molt al veure-la. Fa gariebé un any de l’assasinat d’Isaías, ex-regidor del PSE de Mondragón. Aquest ajuntament, gobernat per ANV, no va fer cap condemna de l’atemptat al seu ex-edil, van intentar obviar l’atemptat i en cap moment ANV de Mondragón va considerar greu i lamentable l’assasinat del seu excompany regidor.

Jo no m’imagino que el districte d’Horta-Guinardó no condemnés una agressió contra un conseller del PP, fins i tot quan se li han fet pintades als meus companys del PP, el districte ha actuat amb diligència per eliminar-les. Quan a un partit polític en Barcelona se li ha realitzat qualsevol amenaça o intent d’atemptat la resta de partits han condemnat l’acció i han mostrat la seva solidaritat. No puc entendre-ho d’una altre forma, i menys d’un company del teu mateix poble.

Les expressions públiques d’ANV davant dels atemptats és d’obviar-los, fins i tot justificar-los o lacònicament no condemnar-los perquè “al món hi ha molta violència i atemptats”, com si el terrorisme a Euskadi (o suposadament per la causa política que ells defensen) els hi fosin tant llunyans com la violència als carrers de Liberia.

En definitiva, ANV ha sigut ilegalitzada en aquestes eleccions per la seva vinculació a ETA.

Per últim, la barreja que es fa demanant que la solució és el diàleg, cosa que jo coincideixo: una part de la fí d’ETA passa per seure i pactar les condicions del seu desarmament i la rehabilitació de les organitzacions polítiques que fins ara li donen suport, és un “home de palla”. Es pot demanar el diàleg i al mateix temps fer cumplir la llei.

A més qui va trencar el diàleg va ser ETA i de retruc Batasuna, o cal que recordi l’enorme esforç de Patxi López i Zapatero en l’intent de diàleg per a posar fí al terrorisme a Euskadi?. La campanya Sí, en mi nombre no va sortir del PNB, ni d’ERC, ni de CiU, ni d’ICV, ni d’IU, ni d’Aralar.. va sortir de la veu d’un militant socialista del PSE que va fer que gent de tots els colors, inclosos els anteriors, sortisin a donar suport a l’estratègia de diàleg amb ETA i el seu entorn per intentar que deixesin les armes. Va ser Zapatero qui va caure en les enquestes quan ETA va trencar la treva i la negociació unilateralment amb un atemptat mortal a la T4 de Madrid (no ERC). És veritat que ERC sempre ha cregut en el diàleg, fins i tot massa, amb l’afer Carod van demostrar que eren capaços d’arriscar molt pel diàleg. Però és evident que el PSOE i el PSE també se l’han jugat i molt en el procés de negociació.

Com a complement, sobre el post de Pere Nieto, també sobre les eleccions a Euskadi:

alguna cosa falla en una societat que acumula prop del 9% de vots nuls

Jo també ho crec, i que una part d’aquests 100.000 d’electors donen suport a ‘aquest entramat social que manté la presió sobre els edils socialistes i del PP, ja que ETA no és només la banda, sinó també l’entramat social que li dona suport, minoritari a Euskadi però no ínfim. Alguna cosa falla en una societat que té un 9% dels seus electors donant suport al braç polític d’una banda terrorista facin el que facin.

La solució pasa pel diàleg, però amb un objectiu, que ETA es desarmi i renuncii a la violència. Ja hi ha independentistes bascos que aposten per altres formes (i els 100.000 vots nuls d’avuí són menys que els més de 200.000 vots que treia HB en els seus bons temps… mostra de que l’independentisme filoterrorista esta trobant menys suport dia a dia), i és amb aquesta gent que a Euskadi es pot establir un acord social per a anar apartant i marginant els violents… fins i tot al sistema electoral.

A Espanya no es persegueixen les idees, es pot ser independentista, a Espanya, com a qualsevol democràcia, es persegueixen els violents i els terroristes. Espanya va posar a la presó a un ministre d’interior per la seva vinculació amb el terrorisme d’estat i ilegalitza un partit per la seva vinculació amb el terrorisme etarra.

Aquest passat cap de setmana els abertzales que volien opcions independentistes les van trobar als col·legis electorals, els que en canvi els hi va bé donar suport a l’estratègia de Batasuna encara que s’ha demostrat que és la mateixa que ETA.

Un comentari a “Sí hi havia llistes abertzales a les eleccions basques

Deja un comentario