Alarmisme desmotivador amb el català

Soc dels qui creu que la gent de Koiné es va equivocar en les formes, però ens alertaven d’un fons de la situació i de la possible evolució de la llengua que calia escoltar-los. També dels qui creu que el català està en retrocés i que això no només és una pèrdua de riquesa lingüística i cultural, sinó que és una laminació de la identitat catalana. Ara bé, si tots els missatges al voltant de la llengua són només d’alarmisme, l’efecte que volem que es provoqui: una reacció de la societat catalana per a revifar i ajudar a mantenir viu el català, segurament serà un fracàs. Si el català només queda associat a notícies negatives generarem pocs incentius perquè les noves generacions l’utilitzin, els nous parlants s’incorporin i els parlants del català el mantinguin. Per què ningú hauria de fer cap esforç en mantenir el català, en aprendre’l bé, en Continua llegint

Gairebé tot el que creiem a la nostra societat que és real és ficció

Gairebé tot el que fem els humans, és ficció. Aquesta és la conclusió que s’extrau quan analitzes totes les coses que donem per fet a la nostra societat. Els diners són ficció. No parlo de l’objecte material (bitllet, moneda, o objecte que representi els diners) sinó el valor que li donem. No existeixen al món físic, els considerem eines per intercanviar valor perquè creiem en ells. I és una creença compartida, generada per confiances compartides. Els diners, fins i tot quan es sostenien en un metall valuós, tenien el valor de confiança que hi dipositéssim. Més després quan el diners passa a ser “diners fiat” on el valor és perquè darrera hi ha “institucions” (estats, bancs centrals, etc…). Institucions que també són ficcions. Els bancs no existeixen al món físic, existeixen les persones que hi treballen, existeixen els edificis on es desenvolupen la seva activitat, existeixen els papers que recullen Continua llegint

Donar comptes de la feina de diputat, part 4: Feina a l’àmbit de la Comissió d’Interior i en l’àmbit antirepressiu

Segueixo amb la tasca de donar comptes de la meva feina com a diputat. Ja vaig explicar en el primer article la meva feina com a portaveu d’infància al Parlament i donar comptes sobre la creació de la llei de lloguers, on vaig continuar donant comptes de la meva feina com a portaveu d’habitatge. Ja ho he dit en els altres articles, la feina de diputat és una feina d’equip, i que a més requereix el suport i cobertura per part de la direcció de grup. Primer de tot vull agrair a la Montserrat Fornells que sempre em recolzes i que a més sàpigues gestionar un paper complicat on els temes que he portat, han generat sempre tensió amb el Departament d’Interior i ella ha sabut fer el paper complicat d’equilibrar la tensió que la meva feina generava i el fet de ser un grup de Govern. Aquestes discrepàncies constructives amb Interior també Continua llegint

Vídeo debat “L’accés a un habitatge a un preu raonable”

L’accés a un habitatge a un preu raonable és un dels grans reptes de les democràcies occidentals, però especialment al nostre país, aquest dret està ben lluny de poder ser garantit. Com hi fem front? Amb la Presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, Carme Trilla, la periodista i directora de “Tot Barcelona”, Meritxell M. Pauné i el doctor en arquitectura i expert en polítiques públiques, Jordi Bosch. Conducció pel diputat Jose Rodríguez, del grup republicà.