Article publicat a Revista Endavant L’exèrcit italià durant la segona guerra mundial deixava molt per desitjar, excepte les tropes especials. Hi havia una elit formada per paracaigudistes i submarinistes que no tenien res a envejar als Fallschirmjager alemanys i als comandos britànics. El gran drama que van patir els paracaigudistes italians és que mai van ser utilitzats per la seva funció, no es va assaltar Malta quan l’eix podia i van ser utilitzats com tropes de línia. Entre els paracaigudistes italians hi havia el comentari que Mussolini utilitzava el vi bo per fregar el terra, en referència a l’ús que en feia l’alt comandament italià de les seves tropes especials com a tropes de línia. Aquesta expressió es pot utilitzar per moltes coses. A la vida personal molts cops utilitzem vi per fregar el terra, és molt comú malbaratar la paciència de les nostres parelles amb manies absurdes, o malbaratar els Continua llegint →

Article de “Nació Digital” Un dels grans punts de discussió entre independentistes i “comuns” és quin dels dos projectes polítics té més capacitat de transformació i qüestiona l’statu quo. Els “comuns” vénen a dir que, com que ells reuneixen totes les propostes “bones” “d’esquerres” i de nova política, el seu projecte és el que realment qüestiona més a fons l’statu quo. Un altre argument que utilitzen és que al seu costat no es troba cap elit i que entre els independentistes hi ha gent de classes altes i mitjanes-altes, certes elits econòmiques i empresaris destacats. Segueix llegint a “Nació Digital”

Publicado en El Periodico Tenemos la imagen de la precariedad asociada a trabajadorespoco calificados o con poca experiencia laboral. Los famosos núcleos de trabajadores excluídos del mercado laboral regular (y los del mercado laboral “B”) pensamos que lo forman los jóvenes con contratos temporales, los mayores de 55 años cuyo sector laboral ha implosionado y personas sin estudios. Estas personas pasan por diversas formas de explotación laboral: encadenamiento de contratos temporales, contratación como falsos autónomos o incluso falsos cooperativistas. Los colectivos explotados incluso adquieren nombres propios “las kellys” (camareras de piso que cobran por debajo del SMI). También tenemos a los jóvenes que emigran para hacer de camareros en Londres, los transportistas que tiene que hacerse autónomos y poner su propio vehículo para terminar trabajando para un único proveedor, o el trabajador senior que ha sufrido un ERE de extinción laboral y que sobrevive con la ayuda de 465 euros y Continua llegint →