Radiació Hawking, Brussel·les, forats negres i una mica d’humor


Avui ha mort Stephen Hawking, molts el confonen amb “l’inventor de la teoria del Big Bang” i no és així, és qui millor l’ha divulgat.

Menys coneguda que la seva tasca com a divulgador és la seva tasca com a investigador, ja que és d’una branca de la física molt complicada (teoria de cordes) i treballa al principal front per aconseguir la teoria del “tot” que requereix unir la quàntica amb la gravetat (realment integrar la relativitat general, no l’especial, aquesta ja està integrada, dins de la quàntica).

Una explicació ràpida de la radiació hawking que us pot semblar divertida.

La violació de la conservació de l’energia

“Nobody understand quantum mechanics” és un axioma d’un altre mestre de la física del que un dia us parlaré, i per molts és molt semblant al que entenem com “màgia”. Aquesta màgia de la quàntica permet que un principi bàsic de la física sigui violat, el principi de conservació d’energia. Dues partícules poden crear-se del no-res per fluctuació quàntica (això per un no expert en TQC és com dir que la creen les boles de drac), però és com una mena de joc de gat i la rata amb la realitat. Aquesta energia creada (un parell de partícula i antipartícula sumen més energia que el 0 del que surten), és com d’amagatotis de la realitat, pot durar només un temps limitat. Com la República catalana, que dura això, fins que “la realitat” de l’estat espanyol aplica el 155. El mateix, aquestes dues partícules i antipartícula, fan gresca una estona moooolt petita i poc després s’aniquilen. Això se sap que succeeix, no és res teòric i s’ha comprovat en experiments.

Els forats negres, l’horitzó d’esdeveniments i les declaracions d’independència en suspensió

Tot funciona així com dic a l’univers normal. Però tenim uns fills de puta que juguen amb els límits de la física i són els forats negres. Els forats negres tenen una frontera que es diu “horitzó d’esdeveniments” (de fet hi ha forats negres que no ho tenen, però això és com trobar-te un narcisista sense màscara, duren molt poc i són una aberració de la física), de la frontera cap a dins es jauja, la física s’altera, la separació de poders no existeix i a més no pots escapar mai, vamos como España.

De la frontera cap en fora tens possibilitats de sortir-ne i les regles més bàsiques de la ciència continuen vigents. Fins i tot el TDH pot aplicar les seves sentències i el principi democràtic es respecta.

La radiació hawking, Brussel·les i el parell partícula i antipartícula

En tot cas, que passa si agafen un putu forat negre… (que pot ser el del centre de la galaxia, un que es crei al CERN i amenaci amb la destrucció del món, o Espanya) i la creació de parell de partícules i antipartícules?. Si passa just fora del forat negre, segueix la pauta, els manguis d’energies que són aquest parell desapareixen abans que la policia de la conservació de l’energia els vegi. Si passa dins, nobody knows, vés a saber, és irrellevant de fet, ja que els que vivim fora d’aquest forat negre ni ens enterem. Com les hòsties a Turquia. Però si passa a l’horitzó d’esdeveniments, aquí ve l’interessant. Una partícula se l’empassa el putu forat negre i la porta a Estremera i l’altre pot sortir volant. Imagineu-vos que tenim un detector a Brussel·les (un lloc raonable, pq el CERN no el tenen massa lluny) i detecta aquesta partícula fugitiva del forat negre. La radiació hawking seria aquesta radiació detectada.

I qui paga la factura?

Aquesta radiació té algún easter egg, una d’elles i no és petita és que explica pq no som tots dins d’un forat negre. Però no m’avanço. La primera cosa que passa és que el principi de conservació de l’energia, igual que la Constitució Espanyola és algo inamovible, i per tant, algú paga la factura de l’energia que té aquesta partícula fugitiva bruselenca. Qui ho fa? El forat negre. Perd massa. És l’única forma que té un forat negre de perdre massa, i és que el TC de la física és tan dur com l’espanyol i impugna aquesta violació de la llei de conservació de l’energia i li passa la factura al forat negre.

Això per als forats negres gegantins (com Rússia o el gran forat negre del centre de la nostra galàxia) li importa poc, pq la seva superfície en proporció a la massa que tenen, es petita. Trigaran més temps del que té duració la vida de l’univers en dissipar-se. Però els forats negres petits que es creen en col·lisions de partícules energètiques com per exemple es poden donar a la nostra atmosfera al crear-se els rajos còsmics o a l’accelerador del CERN, tenen una proporció de superfície vs. massa molt desfavorable i es desfan ràpidament. Per això no estem tots devorats dins d’un forat negre, la vida existeix i els luxemburguesos tenen un estat.

Deja un comentario