Aquesta jornada matinal ha inclòs el debat sobre web 2.0 a la comissió 4 on hi era. Ja teniem pactada l’esmena amb la ponència que ha portat l’amic Jaume Collboni, i el resultat és satisfactori. Hem deixat de banda el debat del “cibermilitant” que ja es troba contemplat als estatuts amb la possibilitat de crear l’agrupació virtual. És molt millor el que hem aprovat, parlar d’estratègia, de comunicació, de “virtualitzar” el partit i no crear ghettos. Cal dir que el treball en comissions per a qui no ha estat mai és diferent a l’edulcorat debat de gestió o l’aprovació de les executives, els companys que defensen esmenes amb més intercanvi i dialèctica. Hi ha debat entre la ponència i els que defensen les esmenes que decauen. Un Congrés és quelcom molt ritualitzat però on aquest ritual s’obre i permet que el debat hi arribi “a peu de delegat”, algunes esmenes Continua llegint →

Arribo al Congrés i després d’esperar una mica a la meva delgació per fi puc entrar-hi amb la meva credencial. Trobo gent coneguda, amics blocaires com en Xavier Peytibi, la Raquel, Rubén, Aintzane, Carlos, Guillem, Joan i molts d’altres companys del partit que encara no hi són ciberactivistes (a més dels companys de la hortaguinardosfera que si els citès esgotaria la bateria posant enllaços). També el company de Moratalaz, en Luís, hi va estar-hi amb els companys d’Horta. Foto de Marc Teixidor Al plenari gairebé ningú porta portàtil, es veu alguna Blackberry i hi ha alguns twitejant el Congrés. Els ciberactivistes només pel fet de ser cansinament activistes al final canviem el que surt fora del Congrés. També he pogut tenir una conversa amb Antoni Gutiérrez, demanant com ens anirà als ciberactivistes. Li he dit que el ponent és en Jaume Collboni, amic, company d’Horta-Guinardó i a més una persona Continua llegint →

La guerra de Irak y el seguimiento de los medios (bastante peculiar) de la ocupación y la violencia después de años “de acabar la guerra” ha hecho emerger a la opinión pública nombres de compañías como “Blackwater”, “Lockheed Martin”.. empresas que ofrecen servicios militares (entrenamiento, protección, etc…). Un nuevo “mercado de mercenarios” corporativo. Aunque los mercenarios han sido utilizados y han aparecido en todas épocas desde que se tiene registro escrito. Pero estas compañías no se parecen a la historia de los 10.000 hoplitas mercenarios que relató Jenofonte. Posiblemente se parezcan más a los condotieri del renacimiento italiano, mercenarios profesionales organizados en compañías a sueldo de las ciudades estado italianas, que podían cambiar de bando en cualquier momento. Estas compañías privatizan la guerra, tienen un control mucho menor que el de las tropas nacionales y a diferencia de los ejércitos nacionales son compañías que se alimentan económicamente de los conflictos Continua llegint →