No tengo miedo

miedo2

No tengo miedo. Lo perdí en las huelgas generales y sufriendo vuestro acoso. No me dais miedo. Ni vosotros ni vuestros medios. Tocáis hierro

No os creo. Perdísteis toda la credibilidad cuando mentísteis a favor del stablishment en las huelgas generales y con el 15M. No os creeré.

Ni os creo, ni os temo. Y ahora en esta tercera oportunidad. Os voy a vencer. Después de 5 años de humillaciones políticas. Os ganaré.

¿Sabéis que después de machacar a sindicalistas, indignados e izquierdistas ya no os quedan balas ideológicas para los indepentistas? Os ganaremos.

Y ahora el miedo lo veo en vuestros ojos, en vuestras bocas temblorosas, en vuestros editoriales y titulares desesperados. Temed, nos vamos.

Vuestras editoriales, vuestras portadas, vuestras tertulias ya han dejado de asustarnos, hemos dejado de creerlas, hemos dejado de sentir dolor con sus ataques.

Y eso no es lo peor para vosotros. Nuestra victoria y marcha será el detonante para que otros os expulsen para siempre del poder. Por fin.

Se os ha acabado el chiringuito ya tiene fecha de caducidad. La ola indepe os ganará y demostrará que no sois invencibles.

Detrás nuestro volverán a alzarse los indignados, los sindicalistas y todos aquellos que habéis machacado. Y os barrerán. Lo sabéis.

Votare independentista porqué vuestro único argumento es el miedo. Y ya hicisteis que el lo gastara antes.

5 comentaris a “No tengo miedo

  1. La “casta” espanyola és l’impediment als aprofundiments democràtics (sindicalisme, 15J i sobiranisme català que cita en Jose) Aquesta casta té les seves arrels en la monarquia universal hispànica (segle XVI ni més ni menys)
    Qualque dia la historiografia, la sociologia i altres branques del saber hauran d’analitzar aquest malson que ha durat cinc-cents anys amb l’ajuda inestimable d’algunes institucions (l’Esglèsia Catòlica, per exemple) que hi han contemporitzat.
    La meva evolució en la valoració personal dels mitjans de comunicació espanyols respecte de les opinions que aquests mitjans tenen sobre Catalunya és molt distinta de la que ha tingut en Jose: si t’agrada el futbol i sempre has estat del Barça, des que eres infant, aprendràs ràpidament el que significa pertànyer a l’oposició si te’ls escoltes, els llegeixes o els mires. Qualsevol infant de cinc anys és capaç de copsar aquesta discriminació, aquest “apartheid”.

  2. El meu pare, mort fa pocs dies, amb 92 anys i nascut a l’Aragó catalano parlant, que mai havia estat indepe, ho veia d’una manera anàloga però referida a la seva biografía. Va veure els franquistes entrar al seu poble i va fugir a peu a Barcelona. Va viure els bombardejos i els va veure entrar per la Diagonal. Els ha vist reeixir gràcies a la “ejemplar transición”. Ara veia en la independència la oportunitat de un règim que, amb dues fórmules polítiques, haurà durat 80 anys.
    Gràcies. Una salutació ben cordial.

  3. No podran amb els catalans.

    No va poder Felip V i no va poder Franco.

    Aquests tampoc podran.

Deja un comentario