Reflexiones sobre la consulta independentista

Intento ser muy cuidadoso a la hora de juzgar en mi blog ciertos movimientos sociales y políticos que no coinciden con mi postura para evitar el sectarismo, el partidismo o moverme por la reflexión fácil e inmediata. Hace ya semanas que se realizó la consulta por la independencia en un porcentaje pequeño pero significativo de pueblos y ciudades de Catalunya. Se han vertido toneladas de opiniones y de análisis, pero una vez pasada la tormenta me atrevo a hacer mi propia aportación. El debate de la participación: un desastre como consulta un éxito como movilización Que la participación ha sido baja es algo indiscutible. No entraré ahora en disquisiciones numéricas. Un 27,4% es eso, no un 30% o 1/3 como se hace creer. Está más cerca de 1/4 que de 1/3. Un 27,4% en las zonas más “soberanistas” y donde la participación no llega de lejos a la suma de Continua llegint

Al final hay finançament, y se parece a lo que pedíamos

Pues nada, que al final, casi un año más tarde de lo que marcaba el Estatut, se ha llegado al acuerdo de nueva financiación autonómica. Con algunos aspectos importantes significativos. El primero de ellos es que nos dota de suficientes recursos como para acercar nuestro estado del bienestar al de otras comunidades autónomas que tenían una financiación más alta. El principio de equidad el cuál indica que hay que tener un equilibrio entre las rentas más altas y más bajas no podía justificar que Catalunya estuviera infradotada en recursos y no pudiera dar una calidad en su sanidad, educación, atención a la dependencia y otros servicios sociales equivalente a la de otros territorios que partían de una peor situación. Eso se equilibra claramente con la nueva dotación. Se cumple el Estatut ya que permite cumplir desde los objetivos del financiamiento, pasando por ejemplo por la ordinalidad (que indica que si Continua llegint

Catosfera o catalanosfera?

Recentment en les jornades de la catosfera es va obrir el debat sobre si la “catosfera” ha d’incloure els blogs escrits en català i en altres llengues a Catalunya o bé els blogs realitzats en català (siguin d’on siguin). Aquest debat s’ha reproduït en algunes bitàcoles (blogs o blocs o com les vulgueu dir…)… i jo vull aportar la meva, ampliant el que ja vaig dir fa un temps. Hi ha un concepte “la catosfera” que va inventar-se Antoni Ibáñez, i que si no l’he entés malament té un sentit lingüístic. Aquest sentit també ha portat, per la porta del costat, a incloure la catosfera com un element nacionalista, aglutinador del catalanisme i del pancatalanisme… Entre d’altres, com van dir a la taula de blogs i nació, Catalunya és un país sense estat i els que aspiren a que aquest ho tingui es basen en la llengua (entre d’altres trets) Continua llegint

Atacant amb la llengua

El PP torna a fer de les seves… aquest cop amb el suport dels “Ciutadans/Ciudadanos” ja que la única raó d’existir d’aquesta coalició és intentar dibuixar que a Catalunya es viu un apartheid amb els que som castellanoparlants. Bé.. anem al PP. El PP ha decidit que tornarà a utilitzar la llengua com a punt de conflicte electoralista, com en els vells temps del Vidal Quadres (que coses de la vida no va ser professor meu de nuclear i partícules perquè s’estava dedicant a la política).   Per al PP, la política lingüística de Catalunya se la bufa tres pobles… Sap que no hi ha cap conflicte lingüístic. Bé, menteixo.. sí que hi ha conflicte en alguns punts. Hi ha persones catalanoparlants que poden tenir alguns problemes per moure’s plenament en català a la vida del carrer, i potser hi ha quelcom elitista de certs sectors de la cultura catalana Continua llegint