Donar comptes de la feina de diputat, part 3: Feina com a portaveu d’habitatge

Segueixo amb la tasca de donar comptes de la meva feina com a diputat. Ja vaig explicar en el primer article la meva feina com a portaveu d’infància al Parlament i donar comptes sobre la creació de la llei de lloguers, com aquesta feina sempre és una feina d’equip i la necessitat d’explicar no només el que votem, sinó el perquè prenem les decisions que prenem. No em reiteraré en els agraiments que ja he fet en l’anterior article i per tant entraré de cara al contingut. Abans de tot, vull parlar per sobre del perquè el problema de l’habitatge és especialment greu a Catalunya (i Espanya). L’accés a un habitatge digne i assequible és un problema de totes les economies avançades. El mateix èxit de les ciutats que generen activitat econòmica i atrauen les persones per viure, al mateix temps que hi ha canvis en l’estructura familiar (amb unitats Continua llegint

Donar comptes de la feina de diputat, part 2: com a portaveu d’habitatge primera part, la lluita per una llei de control de lloguers

Segueixo amb la feina de donar comptes de la meva feina com a diputat. Ja vaig explicar en el primer article la meva feina com a portaveu d’infància al Parlament, com aquesta feina sempre és una feina d’equip i la necessitat d’explicar no només el que votem, sinó el perquè prenem les decisions que prenem. Com que la feina com a portaveu d’habitatge ha centrat gran part de la meva tasca com a diputat, en faré més d’un article. Crec que primer de tot vull comentar que aquesta feina és una feina d’equip, que sense el suport tècnic d’en Joan Masferrer per una part i d’en Jaume Martorell i la Mercè Espasa de l’equip tècnic del grup municipal la meva feina no hagués pogut avançar. També en l’àmbit polític vull destacar el suport de la direcció del grup parlamentari, que m’hi ha recolzat en tot moment, fins i tot quan Continua llegint

Donar comptes de la feina de diputat, part 1: Feina com a portaveu d’infància

Una part de la feina de diputat sol ser una de les feines més desconegudes de la vida política. Pitjor ho tenen els regidors i regidores a municipis petits, que requereix una forta implicació amb poca projecció a l’esfera pública de la seva feina. Però la percepció del que fem els diputats està esbiaixada a la part “declarativa” de la nostra feina. Allò que fem al faristol, defensant una llei, una moció o una proposta de resolució o explicant els arguments per rebutjar-la. En especial es posa molt èmfasi a les preguntes al govern que fan els portaveus i presidents i presidentes de grup i les rèpliques del govern. Es té un coneixement més ampli de la feina “declarativa” i discursiva dels diputats, ja que és més fàcil recollir-la a talls per la televisió les xarxes socials que una sèrie de feina de negociació, feina legislativa, o la feina de control, fiscalització Continua llegint

“Al turrón”, comienza la desconexión

Durante este último año se había mistificado la palabra DUI (Declaración Unilateral de Independencia) hasta el punto, prácticamente de quitarle valor. La mayoría ajustada en votos y en escaños del bando independentista ha dejado un Parlament que puede iniciar el proceso de independencia pero no declararla sin más y esperar que esta se produzca. Mientras en lo secundario (quien o no dirigirá la Generalitat estos meses de desconexión) el mundo independentista estamos mareados, hay elementos esenciales en los que se llegan a acuerdo. Hoy los grupos parlamentarios de Junts pel Sí y la CUP han acordado una declaración que tiene elementos más profundos que una DUI. Incluye los elementos de la DUI, pero también elementos que la amplían. Es toda una declaración de desobediencia a la legalidad española y la construcción de una legalidad nueva. Aún es “sólo” un elemento declarativo, aunque ya de por sí esta declaración es inconstitucional Continua llegint