Alarmisme desmotivador amb el català

Soc dels qui creu que la gent de Koiné es va equivocar en les formes, però ens alertaven d’un fons de la situació i de la possible evolució de la llengua que calia escoltar-los. També dels qui creu que el català està en retrocés i que això no només és una pèrdua de riquesa lingüística i cultural, sinó que és una laminació de la identitat catalana. Ara bé, si tots els missatges al voltant de la llengua són només d’alarmisme, l’efecte que volem que es provoqui: una reacció de la societat catalana per a revifar i ajudar a mantenir viu el català, segurament serà un fracàs. Si el català només queda associat a notícies negatives generarem pocs incentius perquè les noves generacions l’utilitzin, els nous parlants s’incorporin i els parlants del català el mantinguin. Per què ningú hauria de fer cap esforç en mantenir el català, en aprendre’l bé, en Continua llegint

Als castellanoparlants no cal que ens salvin de nosaltres mateixos

Ciudadanos i PP van convocar una manifestació a favor del bilingüisme i en defensa del castellà. L’èxit de la convocatòria és més que qüestionable (també ho són algunes convocatòries que no passen dels 4.000 convocants i que es consideren grans mobilitzacions en favor de moltes cabòries del mateix estil però d’altre color). Fet que indica que a Catalunya les llengües no són cap problema, o com a mínim cap que reclami l’esforç i l’atenció de molts ciutadans. Hi ha objeccions que hi fan que aniré desgranant de mica en mica, a l’actual situació del català i el castellà a la nostra societat. Cal dir que a Catalunya només un parell de dotzenes de pares o mares han reclamat formalment que els seus fills siguin escolaritzats en castellà. Enfront dels milers de pares o mares valencians que reclamen que els seus fills siguin escolaritzats en valencià (el català que es parla Continua llegint

Atacant amb la llengua

El PP torna a fer de les seves… aquest cop amb el suport dels “Ciutadans/Ciudadanos” ja que la única raó d’existir d’aquesta coalició és intentar dibuixar que a Catalunya es viu un apartheid amb els que som castellanoparlants. Bé.. anem al PP. El PP ha decidit que tornarà a utilitzar la llengua com a punt de conflicte electoralista, com en els vells temps del Vidal Quadres (que coses de la vida no va ser professor meu de nuclear i partícules perquè s’estava dedicant a la política).   Per al PP, la política lingüística de Catalunya se la bufa tres pobles… Sap que no hi ha cap conflicte lingüístic. Bé, menteixo.. sí que hi ha conflicte en alguns punts. Hi ha persones catalanoparlants que poden tenir alguns problemes per moure’s plenament en català a la vida del carrer, i potser hi ha quelcom elitista de certs sectors de la cultura catalana Continua llegint