Donar comptes de la feina de diputat, part 3: Feina com a portaveu d’habitatge

Segueixo amb la tasca de donar comptes de la meva feina com a diputat. Ja vaig explicar en el primer article la meva feina com a portaveu d’infància al Parlament i donar comptes sobre la creació de la llei de lloguers, com aquesta feina sempre és una feina d’equip i la necessitat d’explicar no només el que votem, sinó el perquè prenem les decisions que prenem. No em reiteraré en els agraiments que ja he fet en l’anterior article i per tant entraré de cara al contingut. Abans de tot, vull parlar per sobre del perquè el problema de l’habitatge és especialment greu a Catalunya (i Espanya). L’accés a un habitatge digne i assequible és un problema de totes les economies avançades. El mateix èxit de les ciutats que generen activitat econòmica i atrauen les persones per viure, al mateix temps que hi ha canvis en l’estructura familiar (amb unitats Continua llegint

Donar comptes de la feina de diputat, part 1: Feina com a portaveu d’infància

Una part de la feina de diputat sol ser una de les feines més desconegudes de la vida política. Pitjor ho tenen els regidors i regidores a municipis petits, que requereix una forta implicació amb poca projecció a l’esfera pública de la seva feina. Però la percepció del que fem els diputats està esbiaixada a la part “declarativa” de la nostra feina. Allò que fem al faristol, defensant una llei, una moció o una proposta de resolució o explicant els arguments per rebutjar-la. En especial es posa molt èmfasi a les preguntes al govern que fan els portaveus i presidents i presidentes de grup i les rèpliques del govern. Es té un coneixement més ampli de la feina “declarativa” i discursiva dels diputats, ja que és més fàcil recollir-la a talls per la televisió les xarxes socials que una sèrie de feina de negociació, feina legislativa, o la feina de control, fiscalització Continua llegint