Donar comptes de la feina de diputat, part 1: Feina com a portaveu d’infància

Una part de la feina de diputat sol ser una de les feines més desconegudes de la vida política. Pitjor ho tenen els regidors i regidores a municipis petits, que requereix una forta implicació amb poca projecció a l’esfera pública de la seva feina. Però la percepció del que fem els diputats està esbiaixada a la part “declarativa” de la nostra feina. Allò que fem al faristol, defensant una llei, una moció o una proposta de resolució o explicant els arguments per rebutjar-la. En especial es posa molt èmfasi a les preguntes al govern que fan els portaveus i presidents i presidentes de grup i les rèpliques del govern. Es té un coneixement més ampli de la feina “declarativa” i discursiva dels diputats, ja que és més fàcil recollir-la a talls per la televisió les xarxes socials que una sèrie de feina de negociació, feina legislativa, o la feina de control, fiscalització Continua llegint

Economia no convencional

Si algo está produciendo la crisis del COVID19 es que los economistas están saliendo de su marco de pensamiento convencional. Estamos leyendo economistas liberales pidiendo “helicopter money” que sería una medida poco ortodoxa incluso para economistas keynesianos, por otro lado economistas neokeynesianos pidiendo la condonación del pago de impuestos. Al menos en Catalunya hay un consenso amplico, desde Gali a Sala i Martín, pero también en la esfera política, Pere Aragonés desde el govern de la Generalitat están apostando por medidas tipo “helicopter money” y el aplazamiento o la condonación del pago de impuestos. Es evidente que la crisis económica derivada de paralizar la economía X meses a causa del Coronavirus es un tipo de crisis diferente a las que ha sufrido el capitalismo y más parecida al choque económico que producen conflictos bélicos. Por eso incluso los anarcocapitalistas piden el paraguas del estado o los keynesianos abrazan las ideas Continua llegint

Con Cataluña hemos topado amigo Sánchez, article de Jordi del Rio

Explica don Gregorio Marañón en el seu excel·lent retrat del Conde Duque d’Olivares La pasión de mandar, una anècdota del seu pare amb la qual il·lustra irònicament els antecedents genètics de la “passió de comandament” del seu fill . Sent Don Enrique , pare del Conde Duque, ambaixador de Felipe II a la Santa Seu durant el papat de Sixto V, el xoc temperamental entre tots dos va arribar a comprometre les relacions diplomàtiques entre ambdues institucions. Hi ha fins i tot qui manté que Don Enrique va ser causant bastant directa de la mort del Papa. Per esgotament. Era tradició de Don Enrique cridar als seus criats amb una campana, prebenda exclusiva dels cardenals en aquella època. Sixto V va enviar una missiva a l’ambaixada espanyola prohibint al seu titular el “toc de campana”. Obligat l’espanyol a renunciar a l’instrument va idear cridar als seus criats a  cop de Continua llegint

¿El derecho a huelga solo si coincide con el poder?

Resulta que la degradación de los derechos fundamentales ha caído muy bajo. Que el Tribunal Constitucional, que tiene una composición conservadora muy escorada, recorte derechos fundamentales es algo que ya estamos acostumbrados, pero que lo haga el PSC en sede parlamentaria es una novedad. No solo hoy, sino que llevan toda una semana diciendo que la huelga del 18 de octubre en Catalunya no era una huelga legítima por ser una huelga hecha por motivos ajenos a los laborales. Hasta el punto llega su intento de deslegitimar la huelga que en pregunta parlamentaria un diputado del PSC le ha preguntado al Conseller de Treball, Chakir Elhomrani, como podía ser que estuviera de acuerdo con una huelga que entre otras criticaba una iniciativa legislativa del govern de la Generalitat. Y como desde el Govern se ha facilitado que la huelga se pudiera hacer. Resulta curioso que el PSC critique el carácter Continua llegint